Aquest dilluns, 6 de novembre, Storydata va assistir a la presentació de la Norma UNE 77270:2023, fruit d’una iniciativa que involucra a la ciutadania en la detecció d’episodis de contaminació odorífera. Aquest tipus de contaminació és la segona que genera més molèsties a la ciutadania, després de la contaminació acústica, però a diferència del soroll, és molt difícil de mesurar.
Per Lluc Salvadó Farré
La contaminació per olor en zones properes a abocadors i plantes de tractament de residus pot provocar problemes de salut als residents, generant ansietat, mal de cap, falta de concentració, insomni i, fins i tot, irritació de les vies respiratòries, com explicàvem en un article publicat al Diari de Barcelona. A més a més, els residus provinents de les plantes de tractament que desprenen olor són indicadors d’altres productes encara més contaminants, ja que els productes químics més tòxics per a la salut i el mediambient no acostumen a ser detectats a través de l’olfacte.
La Norma UNE 77270:2023 Construcción de mapas de olor colaborativos mediante la ciencia ciudadana, fruit del projecte D-NOSES impulsat per Science for Change, estableix una metodologia per a detectar episodis de contaminació per olor en les zones afectades, en temps real, a través de la ciència ciutadana. La prova pilot d’aquesta metodologia es va realitzar al Fòrum –on hi ha cinc plantes de tractament de residus– del febrer del 2019 al novembre del 2022, període en el qual es van recollir 924 observacions de veïns i veïnes dels municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besós i Badalona.
Una Norma UNE (Una Norma Española) és una especificació tècnica que estableix una metodologia no obligatòria creada amb la participació de totes les parts interessades, que en aquest cas són la ciutadania, les empreses que gestionen abocadors i plantes de tractaments de residus i l’administració pública.
Durant la presentació d’aquesta UNE, que va tenir lloc ahir al matí a l’espai la Lleialtat Santsenca, les ponents Elena Gayo de l’Asociación Española de Normalización, Vania Zorich de l’Asociación Mediambiental Internacional de Gestores de Olor (AMIGO), Rosa Arias de Science for Change, Silvina Frucella de AIRENET, Laura Rodríguez de la consultora ambiental Mambiente i Martí de Riques de Meteosim van explicar els beneficis d’aquesta nova metodologia, que a diferència d’altres mètodes de detecció d’olors, fa partícip a les persones que viuen en zones afectades per a que puguin registrar episodis de contaminació odorífera amb l’aplicació OdourCollect, aportant dades a l’administració pública i a les empreses contaminants sobre l’impacte ambiental dels residus que gestionen.
Aquesta norma és la primera que involucra a la ciutadania en el registre de molèsties de l’olor ambiental causades per Activitats Potencialment Generadores de Molèsties per Olor (APGEMOs), “proporciona informació en temps real i permet trobar solucions en conjunt”, apuntava Laura Rodríguez, de la consultora Mambiente. Les observacions registrades per la ciutadania es creuen amb dades registrades per estacions meteorològiques –com la velocitat i la direcció del vent i la influència de les brises marines, de llacs o fluxos d’aire prop de línies costoses– per a garantir la fiabilitat d’aquesta metodologia, explicava Martí de Riquer de l’empresa Meteosim, especialitzada en serveis meteorològics i mediambientals.
“Vosaltres sabeu què és haver de deixar de fer una cosa, haver de deixar de dinar amb la teva família a la terrassa per l’olor?” – Josep Carro, veí de Masquefa
La presentació de la norma UNE va cloure amb una taula rodona on hi van participar representants dels actors implicats en aquesta problemàtica. Gorka Segura, membre de la taula rodona i veí d’Els Hostalets de Pierola, municipi on es troba l’abocador de Can Mata, el més gran de Catalunya i segon d’Espanya, va posar de manifest el malestar que provoca l’olor de l’abocador, gestionat per l’empresa PreZero.
Josep Carro, veí de Masquefa, un dels altres municipis afectats per les olors del dipòsit controlat de Can Mata, va assistir a l’acte com a oient. Carro va reclamar que la contaminació odorífera no és tan sols un malestar, sinó que condiciona la vida dels veïns i veïnes dels municipis del voltant. “Vosaltres sabeu què és haver de deixar de fer una cosa, haver de deixar de dinar amb la teva família a la terrassa per l’olor?”, va denunciar Josep Carro des del públic.
Els municipis afectats per l’Ecoparc de Can Mata tenen a la seva disposició l’aplicació Nasapp, que de la mateixa manera que OdourCollect, elabora un mapa d’episodis d’olor mitjançant la participació ciutadana i recol·lecta les seves observacions per a que l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola i PreZero puguin monitoritzar la contaminació odorífera.
Núria Aguasca, de PreZero, afirma a Storydata que des del 2011 l’empresa “disposa d’una centraleta per a recollir registres d’avisos d’olor” i que “fins a aquesta data, malgrat que el dipòsit estava operant, no hi ha evidència que hi haguessin hagut molèsties per olors”. Durant la taula rodona Aguasca va explicar que la metodologia de registre dels episodis d’olor ha evolucionat al llarg dels anys.
Inicialment les olors les registraven treballadors de la mateixa empresa, però aquest mètode generava retards, ja que els treballadors s’havien de desplaçar de l’abocador a l’àrea afectada, puntualitza Aguasca. Degut a aquest retard i la manca d’imparcialitat que poden tenir els propis treballadors, es va contractar una empresa externa per a dur a terme aquests registres. Actualment, són els veïns i veïnes dels municipis afectats qui registren les olors mitjançant l’aplicació Nasapp.
A la taula rodona també hi van participar Ivette Cucurull de l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola, amb competències de l’Ecoparc de Can Mata, Isabel de Lucas product manager de Nasapp, i Glòria Sánchez tècnica de Gestió de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Quan esclata una crisi, sigui de la naturalesa que sigui, s’accentuen les desigualtats d’una societat. L’arribada de la Covid-19, la crisi sanitària, econòmica i social més gran dels últims temps, no ha fet més que confirmar-ho. Les d’Storydata, juntament amb Crític, hem analitzat les dades de casos positius de Covid-19 a Catalunya juntament amb altres indicadors, amb l’objectiu de mesurar l’impacte real de la pandèmia a la nostra societat.
El resultat ha sigut un seguit d’articles a Crític on hem treballat en equip per donar llum a la desigualtat, a més d’oferir un servei actualitzat sobre els casos Covid-19 per àrea bàsica de salut, la IA acumulada i la IA dels últims 14 dies.
1. Mapa de la Covid-19 a Catalunya, barri a barri
Sèrie de mapes propis que permeten buscar els casos i l’afectació de la Covid-19 per àrees bàsiques de salut (ABS, similar als barris a les grans ciutats, o agrupant municipis en els pobles més petits) de tot Catalunya amb el màxim detall. Les dades representen la taxa de casos acumulats des de l’1 de juny fins el 24 d’octubre de 2020 que han donat positiu als tests PCR de la Covid-19, test ELISA i per test ràpid per cada 100.000 habitants a cada ABS, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya publicades al portal de Dades Obertes. La data de l’1 de juny s’ha seleccionat perquè al mes de juny, un cop acabat el confinament després de la primera onada del virus, és quan a Catalunya es comencen a fer proves massivament a la població, i no solament als malalts greus.
La pandèmia ha afectat més durament els barris amb menor renda per capita i, alhora, més densament poblats a Catalunya, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, a l’eix de la indústria agroalimentària entre Vic i Manlleu i a la ciutat de Lleida i la majoria dels municipis agraris de Ponent.
Els mapes de les àrees bàsiques de salut mostren clarament una tendència: les zones més vermelles, amb més incidència del virus en els últims cinc mesos, se situen justament a les zones més empobrides i densament poblades com Nou Barris, l’eix del Besòs, barris com Pubilla Casas o la Florida de l’Hospitalet, els barris de Ca n’Anglada i Sant Pere Nord de Terrassa, els barris més pobres de la part alta de Badalona o municipis sencers com Santa Coloma de Gramenet o, si ampliem el focus del mapa català, destaquen els casos de Salt (a Girona), la zona de Vic-Manlleu (a Osona), pobles com Alcarràs i Seròs (a Lleida) o l’entorn de Balaguer (la Noguera) o les Borges Blanques (a les Garrigues).
Data de publicació: 26/10/2020
Veure l’article complet
2. Cinc mapes i gràfics sobre el confinament municipal
El confinament perimètric de cap de setmana també ha estat un vector de desigualtats socials, de salut i culturals durant la pandèmia.
La densitat de població és un factor rellevant a tenir en compte quan analitzem els contagis per coronavirus. Un estudi d’investigadors de l’Hospital Clínic va certificar que “la incidència de la Covid-19 és superior com més baixa és la radiació solar i més gran és la densitat de població”, després d’estudiar centenars de regions de tot el món durant la primera onada del virus. Tot i no ser l’única causa, ja que també hi ha factors sanitaris, d’edat o econòmics, les dades demostren que el coronavirus s’ha encruelit en els barris més densos i pobres de tot Catalunya.
Densitat de població de Catalunya, per municipi
El quilòmetre quadrat més dens de tot Europa és a Catalunya, en concret, al barri de la Florida, de l’Hospitalet de Llobregat, precisament un dels barris amb menor renda per capita del país.
Densitat de població de Barcelona, per secció censal
El mapa de la densitat de Barcelona per seccions censals mostra com, clarament, els barris més empobrits de la ciutat són alhora els barris més densament poblats. I, de fet, ja sabem que als barris amb pitjor renda per capita de la ciutat és on la incidència de contagis per coronavirus ha estat més alta tant a la primera com a la segona onada. Només hi ha algunes excepcions, com les zones més altes del districte de Nou Barris, properes a Collserola, on la densitat baixa. La densitat és altíssima en barris com la Barceloneta, el Raval, la Prosperitat, el Bon Pastor, la Sagrera o la Verneda, i, en canvi, és molt baixa a Sarrià, a Pedralbes, a Vallvidrera, a Sant Gervasi, al Putxet o a Vallcarca.
Superfície de zones verdes en sòl urbà per habitant, per municipi
L’Organització Mundial de la Salut recomana que les ciutats han de disposar, com a mínim, de 10 a 15 metres quadrats d’àrea verda urbanes per habitant. No obstant això, s’aconsella que aquesta relació pugui arribar a valors de 15 a 20 metres.
El mapa mostra, en vermell, els municipis que no arriben als 10 metres quadrats per habitant. Ara bé, s’ha de tenir en compte que només es comptabilitza el sòl urbà i, per tant, un municipi que es trobi en plena muntanya pot tenir un valor baix degut a que no necessita àrees verdes perquè està rodejat d’elles. Així doncs, aquesta dada només té sentit si es posa el punt de mira a sobre dels municipis més poblats i densos.
Dels 23 municipis de tot Catalunya que tenen més de 50.000 habitants, 10 tenen una superfície de zones verdes en sòl urbà per habitant inferiors a 10 m²/hab. A més de l’Hospitalet i de Santa Coloma, destaquen en negatiu els casos de Reus, de Mataró i de Sabadell.
Data de publicació: 03/12/2020
Veure l’article complet
El passat 2020 vam coordinar, escriure i presentar el “Vol. 7: Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere”, de Govern Obert. Un llibre on les protagonistes són 10 dones potents que posen de relleu la importància de les dades obertes en el món actual.
Al seu interior trobareu deu entrevistes, deu punts de vista de dones com:
– Thais Ruiz de Alda, fundadora i presidenta de Digital Fems
– Ángeles Álvarez Álvarez, activista feminista i membre de l’equip impulsor de l’Observatori de Gènere i Dades Obertes
– Renata Avila Pinto, activista en drets digitals i directora executiva de la Fundació Ciutadania Intel·ligent.
– Carme Torras Genís, directora del grup de recerca en robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC)
– Marta Ruiz Costa-Jussà, investigadora a la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Centre de Recerca en Intel· ligència Artificial i Ciència de Dades Intel·ligent (IDEAI).
– Lidia Arroyo Prieto, portaveu del Grup de treball de dades i càlculs de l’Observatori d’Igualtat de Gènere de la Generalitat de Catalunya.
– Maria de la Fuente Vázquez, directora de l’Observatori
Quotidiana
– Mireia Mata i Solsona, directora general d’Igualtat
– Laura Martínez Portell, presidenta de l’Institut Català de
les Dones
– Estel Crusellas Tura, de la Direcció de Serveis de Gènere
i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona
Podeu consultar el volum en català en aquest enllaç, i la versió en castellà en aquest altre. També hi trobareu una versió en anglès.
El premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2020 de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya és la cirereta de tres anys intensos des que ens vam unir com a Storydata. Les dades sempre les hem vist amb perspectiva de gènere, des del primer dia.
Alguns dels projectes amb dones i dades que hem dut a terme han sigut, per exemple, el “Vol. 7: Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere“, o la col·laboració amb Digital Fems per aportar al gran projecte de “Datos contra el ruido”, una plataforma que visibilitza la informació que publica el sistema judicial i la policia sobre les violències masclistes.
I, com des de fa temps, hem publicat articles durant el confinament i la Covid-19 amb visió de gènere a Crític, com per exemple posar de manifest com les dades de mortalitat passen a ser més femenines que masculines en l’època de pandèmia.
Relats Oberts 1-O és el primer projecte de dades obertes del col·lectiu StoryData que neix amb un doble objectiu. Per un banda, analitzar el relat polític que, a través de Twitter, es va desenvolupar durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, a través de les dades obertes que van generar els comptes dels 13 polítics més determinants d’aquell dia.
En paral·lel, el segon objectiu és recollir els relats ciutadans viscuts durant aquella jornada excepcional. Ho fem a través d’una enquesta col·laborativa, que ja ha recollit més d’un centenar d’històries personals, perquè no quedin en l’oblit les vivències particulars que conformen la nostra memòria col·lectiva d’aquell dia històric.
Hi moltes incògnites encara al voltant de l’1 d’octubre. Amb el nostre projecte Relats Oberts vam posar llum a històries de persones anònimes. El primer cap de setmana de maig hem tingut l’oportunitat de conèixer un fet amb moltes ombres: la censura a Internet. On? A escape.cat, la 3a trobada de cultura i creació digitals organitzada per Booleans a Santa Maria d’Oló. De la mà de Matthias Brugger hem conegut com va ser la lluita digital per impedir/permetre la votació durant 12 les dotze hores de la jornada de votacions. Un relat trepidant, digne de les millor pel·lícules de Hollywood, en què Brugger va explicar com es van precipitar els fets arran de les detencions del 20 de setembre i es va activar un equip anònim i secret de hackers per aconseguir un referèndum efectiu a nivell tècnic.
Les noies d’Storydata també vam tenir el nostre espai per explicar el treball de Relats Oberts. La visualització de l’activitat a Twitter dels polítics i relats de persones que van viure el referèndum en primera persona. Sis mesos després de l’1 d’octubre va ser una gran una bona oportunitat tornar a presentar en persona un projecte que no donem per tancat, sinó que està viu i creix amb les aportacions de tot aquell que vulgui compartir-les.
Escape.cat ens ha permès acostar-nos a disciplines que transcendeixen les dades i els hi donen cos, forma, moviment. Tot plegat, en un entorn rural i amb una pila de propostes lúdiques.
De ben segur pensarem com podem formar part del proper Escape.cat!
Ens hi acompanyaràs?
Anna Gabriel, la més matinera en piular l’1-O
La cupaire Anna Gabriel va ser la més matinera en piular l’1 d’octubre. Ho va fer a les 05.31h, amb una repiulada d’Endavant (OSAN), l’organització independentista de la qual n’és membre, i que deia així: “Bon dia a tota la gent que està garantint que els col·legis s’obriran. Força, coratge, alegria. Som-hi!” i s’adjunta una fotografia d’una manifestació amb el lema ‘Ni un pas enrere’.
Una hora més tard, a les 06.37, li segueix Albano Dante Fachín, ara exlíder de Podem a Catalunya després que trenqués el carnet el 6 de novembre. (2 tuits seguits). Explica que es troba a Breda, “Un poble petit que avui sembla molt gran” i en què es pot veure un vídeo de la multitud aplegada a les portes d’aquest col·legi de la comarca de la Selva.
El tercer en piular és el vicepresident del Govern en aquell moment, Oriol Junqueras. Ho fa amb una piulada que sota el títol “Creuem el bosc plegats” vol resumir una aparició seva al programa de televisió 8 al dia, que adjunta, en què explica que parafraseja el filòsof Terricabra, si són 1000 persones que han de travesar el bosc el que tenen por són els que estan esperant al bosc i volen fer por. Si una persona travesa un bosc sola té por però si el travessen 1000 qui té por és qui vol fer por. ????
14 minuts més tard tuiteja Lluís Rabell, líder en aquell moment de Catalunya Sí que es Pot, un partit que s’ha reconvertit sota les sigles de Catalunya en Comú. Retuiteja un article de Guillem Martínez al blog ctxt del diari Público.
El líder del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, és el cinquè en piular l’1 d’octubre. Ho fa en castellà, a les 08.18h per carregar contra el Govern i el major dels Mossos d’aquell moment, Josep Lluís Trapero. Acusa el Govern de sotmetre el cos policial a un “descrèdit sense precedents”.
Quatre minuts més tard, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, retuiteja una informació del canal 324 en què s’informa que el cens electoral serà universal per “garantir el vot encara que hi hagi col·legis tancats”.
Una piulada que també retuiteja, a les 8.41, el president Carles Puigdemont i hi afegeix aquest comentari en el seu primer tuit del dia: “Tothom que vulgui votar ho podrà fer. Feu el que us convenci més: totes les opcions són igual de legítimes. Fem-ho amb el civisme de sempre!”
El líder de Ciutadans a Espanya, Albert Rivera, és el vuitè en tuitejar a les 09.11h. I ho fa també en castellà, com el cap de files del PP, per advertir que “en aquests dies ens juguem la democràcia espanyola” i assegura que “la majoria dels catalans estem contra el cop separatista”, una explicació que fa d’un video que adjunta en aquest tuit.
Després de Rivera, li segueix al rànquing Pablo Iglesias. La primera piulada del líder de Podemos és per denunciar la violència policial que va marcar la jornada electoral. A les 9.42 tuiteja “Porrazos, empujones, ancianas arrastradas. Lo que está haciendo el PP a nuestra democracia me repugna. Corruptos, hipócritas, inútiles”.
En desena posició apareix Miquel Iceta, primer secretari del PSC, que piula per primera vegada a les 13.03 per penjar-hi un post del seu blog personal que sota el títol “Declaració sobre els fets de l’1 d’octubre” demanava el cessament “immediat” de la violència policial i emplaçava Rajoy i Puigdemont a dialogar per evitar “mals menors” després de recordar que l’1-O no es va produir “un referèndum efectiu, vinculant i amb garanties”.
La mateixa denúncia davant la violència policial fa el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, a les 14.17, en una piulada que esdevé la segona més comentada durant el dia: “Hoy es un día triste para nuestra democracia, no nos gusta lo que estamos viendo ni lo que el mundo está viendo. ¡Serenidad y diálogo! recull en aquest tuit que parafraseja la declaració del secretari d’organització del PSOE, José Luis Ávalos, i que també adjunta com a imatge.
En dotzena posició apareix el president del govern espanyol. Mariano Rajoy piula per primera vegada en aquella jornada a les 19.49h i ho fa per repiular un tuit de La Moncloa en què s’anuncia que la seva compareixença a partir de les 20.15.
L’última de la nostra llista en fer servir Twitter l’1 d’octubre va ser la líder de Ciutadans a Catalunya. Inés Arrimadas tuiteja un quart d’hora abans que acabi el dia i en el seu primer tuit repiula unes declaracions seves del compte del seu partit que recullen una entrevista a 8TV en què assegura que “com a catalana” està “molt trista”. “Estem absolutament trencants i s’està excloent a una part molt important de CAT”, afegeix.
Albano Dante, el més actiu i Pablo Iglesias, el primer en contingut propi a Twitter
Amb 49 tuits, l’exlíder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachín, és qui va ser més actiu a Twitter durant la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Li segueix de prop el vicepresident cessat Oriol Junqueras, amb 47 tuits mentre que empaten a bronze en el podi Carles Puigdemont i Pablo Iglesias, amb 41 piulades. Tanca la llista Pedro Sánchez amb només dues piulades seguit d’Inés Arrimadas amb 6 i Carme Forcadell, amb 7.
Però, de tots aquests tuits quants en són de contingut propi?
En aquest rànquing, Pablo Iglesias és el polític que més contingut propi genera a Twitter amb 20 tuits propis l’1-O. Li segueix de ben aprop Albano Dante, amb 19 tuits mentre en tercera posició apareix Mariano Rajoy, amb 13 i darrere d’ell apareix Carles Puigdemont, amb una desena de tuits. A la cua apareix Inés Arrimadas, que aquell dia no comptabilitza cap tuit amb contingut propi mentre Anna Gabril només en té un i Albert Rivera i Pedro Sánchez empaten a dos tuits propis.
Pablo Iglesias, el més repiulat, amb més ‘likes’, més comentaris i més contingut propi
Pablo Iglesias és el polític que té més repercussió i interacció a Twitter durant la jornada de l’1-O. Els seus tuits guanyen en nombre de repiulades, agradaments, comentaris i contingut propi.
Quin és el més repiulat? Doncs un publicat a les 10.09h, amb fotografies de ferits durant les càrregues policials i en què, amb l’etiqueta #NoEnMiNombre i 38.522 retuits, el líder de Podemos recriminava a Mariano Rajoy la violència perpetrada pel cos de la Policia Nacional als votants catalans. Un tuit que esdevé el segon amb més ‘likes’ (34.879) en aquesta xarxa social aquell dia. El que té més agradaments i més comentaris a la xarxa és aquest: “Porrazos, empujones, ancianas arrastradas. Lo que está haciendo el PP a nuestra democracia me repugna. Corruptos, hipócritas, inútiles”, amb 47.225 i 9.300, que esdevé també el segon tuit més repiulat.
De fet, cinc tuits de Pablo Iglesias encapçalen la llista dels més repiulats que, al seu torn, també són els que més han agradat a la xarxa i en tots ells, el líder de Podemos denuncia amb to contundent els excessos policials.
El segon polític més repiulat i amb més ‘likes’ és Carles Puigdemont, que aconsegueix 9.417 retuits i 17.904 ‘likes’ amb un tuit publicat a les 22.55h, un cop acabada la votació: “(1) A vosaltres, que heu ensenyat al món el civisme d’un poble pacífic, que heu resistit vexacions i repressió, us dono les gràcies” i adjunta un video sobre el discurs que va fer aquell vespre al Palau de la Generalitat, acompanyat del seu Govern.
Oriol Junqueras és el tercer polític que aconsegueix més retuits, amb una captura de pantalla d’una notícia de la CNN, que aconsegueix 5.530 repiuades sota el títol “The Shame of Europe” i que el líder d’ERC es fa seva, per denunciar un balanç de ferits que arriba al centenar aquell dia. Ara bé, la tercera posició en el rànquing de ‘likes’ la guanya Carme Forcadell, que aconsegueix 9.896 agradaments amb aquesta piulada: “Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta jornada inoblidable malgrat la violència desmesurada de l’Estat. Moltes gràcies”.
Per contra, Lluís Rabell és el polític amb menys repiulades, menys ‘likes’ i menys comentaris aquell dia. Coincideix que la piulada menys seguida, amb només 3 retuits, 4 agradaments i 4 comentaris, és una en què el líder de Catalunya Sí que es pot cita un article de La Vanguàrdia que fa un balanç del nombre de ferits i afegeix que el fets “certifiquen el fracàs polític de Rajoy. Davant la societat catalana. Davant l’Espanya plurinacional” i publicada a les 21.17 hores.
Pel que fa als comentaris, després de Pablo Iglesias i Pedro Sánchez apareix en el rànquing aquest tuit de Mariano Rajoy, el tercer més comentat a Twitter: “Constatamos la fortaleza de la democracia, eficacia de las instituciones, la lealtad de sus servidores públicos y responsabilidad ciudadana”, publicat a les 21.25 i que esdevé l’últim que va escriure el president del govern espanyol.
Relats oberts de l’1-O és el nostre primer projecte on ens agradaria comptar amb les vostres vivències entorn l’1 d’octubre. Amb les respostes obtingudes estem preparant un macrorelat col·laboratiu de les històries viscudes durant aquell cap de setmana.
Com més relats, més vivències de l’1-O romandran.
La forma per obtenir els vostres relats és via enquesta. Ajuda’ns a fer el relat més gran