Covid-19 i desigualtats

By 04/21/2021Uncategorized

Quan esclata una crisi, sigui de la naturalesa que sigui, s’accentuen les desigualtats d’una societat. L’arribada de la Covid-19, la crisi sanitària, econòmica i social més gran dels últims temps, no ha fet més que confirmar-ho. Les d’Storydata, juntament amb Crític, hem analitzat les dades de casos positius de Covid-19 a Catalunya juntament amb altres indicadors, amb l’objectiu de mesurar l’impacte real de la pandèmia a la nostra societat.

El resultat ha sigut un seguit d’articles a Crític on hem treballat en equip per donar llum a la desigualtat, a més d’oferir un servei actualitzat sobre els casos Covid-19 per àrea bàsica de salut, la IA acumulada i la IA dels últims 14 dies.

1. Mapa de la Covid-19 a Catalunya, barri a barri

Sèrie de mapes propis que permeten buscar els casos i l’afectació de la Covid-19 per àrees bàsiques de salut (ABS, similar als barris a les grans ciutats, o agrupant municipis en els pobles més petits) de tot Catalunya amb el màxim detall. Les dades representen la taxa de casos acumulats des de l’1 de juny fins el 24 d’octubre de 2020 que han donat positiu als tests PCR de la Covid-19, test ELISA i per test ràpid per cada 100.000 habitants a cada ABS, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya publicades al portal de Dades Obertes. La data de l’1 de juny s’ha seleccionat perquè al mes de juny, un cop acabat el confinament després de la primera onada del virus, és quan a Catalunya es comencen a fer proves massivament a la població, i no solament als malalts greus.

La pandèmia ha afectat més durament els barris amb menor renda per capita i, alhora, més densament poblats a Catalunya, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, a l’eix de la indústria agroalimentària entre Vic i Manlleu i a la ciutat de Lleida i la majoria dels municipis agraris de Ponent.

Els mapes de les àrees bàsiques de salut mostren clarament una tendència: les zones més vermelles, amb més incidència del virus en els últims cinc mesos, se situen justament a les zones més empobrides i densament poblades com Nou Barris, l’eix del Besòs, barris com Pubilla Casas o la Florida de l’Hospitalet, els barris de Ca n’Anglada i Sant Pere Nord de Terrassa, els barris més pobres de la part alta de Badalona o municipis sencers com Santa Coloma de Gramenet o, si ampliem el focus del mapa català, destaquen els casos de Salt (a Girona), la zona de Vic-Manlleu (a Osona), pobles com Alcarràs i Seròs (a Lleida) o l’entorn de Balaguer (la Noguera) o les Borges Blanques (a les Garrigues).

Data de publicació: 26/10/2020
Veure l’article complet

2. Cinc mapes i gràfics sobre el confinament municipal

El confinament perimètric de cap de setmana també ha estat un vector de desigualtats socials, de salut i culturals durant la pandèmia.

La densitat de població és un factor rellevant a tenir en compte quan analitzem els contagis per coronavirus. Un estudi d’investigadors de l’Hospital Clínic va certificar que “la incidència de la Covid-19 és superior com més baixa és la radiació solar i més gran és la densitat de població”, després d’estudiar centenars de regions de tot el món durant la primera onada del virus. Tot i no ser l’única causa, ja que també hi ha factors sanitaris, d’edat o econòmics, les dades demostren que el coronavirus s’ha encruelit en els barris més densos i pobres de tot Catalunya.

Densitat de població de Catalunya, per municipi

El quilòmetre quadrat més dens de tot Europa és a Catalunya, en concret, al barri de la Florida, de l’Hospitalet de Llobregat, precisament un dels barris amb menor renda per capita del país.

Densitat de població de Barcelona, per secció censal

El mapa de la densitat de Barcelona per seccions censals mostra com, clarament, els barris més empobrits de la ciutat són alhora els barris més densament poblats. I, de fet, ja sabem que als barris amb pitjor renda per capita de la ciutat és on la incidència de contagis per coronavirus ha estat més alta tant a la primera com a la segona onada. Només hi ha algunes excepcions, com les zones més altes del districte de Nou Barris, properes a Collserola, on la densitat baixa. La densitat és altíssima en barris com la Barceloneta, el Raval, la Prosperitat, el Bon Pastor, la Sagrera o la Verneda, i, en canvi, és molt baixa a Sarrià, a Pedralbes, a Vallvidrera, a Sant Gervasi, al Putxet o a Vallcarca.

Superfície de zones verdes en sòl urbà per habitant, per municipi

L’Organització Mundial de la Salut recomana que les ciutats han de disposar, com a mínim, de 10 a 15 metres quadrats d’àrea verda urbanes per habitant. No obstant això, s’aconsella que aquesta relació pugui arribar a valors de 15 a 20 metres.

El mapa mostra, en vermell, els municipis que no arriben als 10 metres quadrats per habitant. Ara bé, s’ha de tenir en compte que només es comptabilitza el sòl urbà i, per tant, un municipi que es trobi en plena muntanya pot tenir un valor baix degut a que no necessita àrees verdes perquè està rodejat d’elles. Així doncs, aquesta dada només té sentit si es posa el punt de mira a sobre dels municipis més poblats i densos.

Dels 23 municipis de tot Catalunya que tenen més de 50.000 habitants, 10 tenen una superfície de zones verdes en sòl urbà per habitant inferiors a 10 m²/hab. A més de l’Hospitalet i de Santa Coloma, destaquen en negatiu els casos de Reus, de Mataró i de Sabadell.

Data de publicació: 03/12/2020
Veure l’article complet

Leave a Reply