Les xarxes socials van tenir un paper clau en l’organització i la difusió d’informació del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, després que les principals operadores de telefonia bloquegessin l’accés als webs relacionats amb el plebiscit per ordre del govern espanyol.
Mentre Whatsapp, Telegram i Signal es van erigir com les principals plataformes de comunicació ciutadana, Twitter va esdevenir la primera font digital d’informació instantània. Tant és així que fins i tot el Govern de la Generalitat va utilitzar aquest canal com a principal eina comunicativa de la jornada.
Un cop més, a Twitter també es va lliurar la batalla política. Els partits i els seus líders no van deixar escapar l’oportunitat d’influència que brinda aquest altaveu de comunicació directa. Però com va utilitzar cada formació aquest canal? Quina estratègia va fer servir? Analitzem els comptes de Twitter dels 13 polítics més rellevants que van piular sobre la celebració del referèndum.